PROTOCOLS

PROTOCOLS

TESTICLE

TESTICLE
Fisiologia i histologia
Els testicles són cadascuna de les gònades masculines, productores d' espermatozoides i d'hormones sexuals masculines (andrògens), principalment testosterona. Són uns òrgans glandulars que formen part de l' aparell reproductor masculí.

L'estructura del testicle està formada pels següents components:

• Albugínia: capa fibrosa de teixit connectiu que embolica el testicle i l'epidídim.
• Conductes seminífers conductes productors de l espema.
• Conductes excretoris de l'esperma: el semen al sortir dels conductes seminífers passa per:

1. Conductes rectes:
2. Xarxa de Haller:
3. Cons eferentes:
4. Epidídim: tub estret i allargat, situat en la part posterior superior del testicle; connecta els conductes deferents a l'inrevés de cada testicle. Està constituït per la reunió i aglutinament dels conductes seminífers.

En quant a la vascularització: 

• Artèries: els testícles estan irrigats per les artèries espermàtiques, l'artèria deferent i l'artèria funicular.
• Venes: del drenatge sanguini estan encarregades les venes espermàtiques. Quan s'obstruïxen produïxen el varicocele.
• També hi trobem vasos limfàtics.

Anatomia:

                                                                              

Histologia:

REGISTRE

12B008

Tinció: Hematoxilina-Eosina

Data: 25-05-2012                           

Imatges: 

PULMÓ

PULMÓ
Fisiologia
És un òrgan par, envoltat per la pleura. l'espai que queda entre aquests, s'anomena mediasti, ocupat per òrgans importants, com són el cor, tim i grans vasos. Per una altra banda, el diafragma, és un múscul que separa els pulmos dels òrgan abdominals. Es distingeixen 3 cares:

1. Cara diafragmàtica
2. cara costal
3. cara media

El pulmó dret és més ample i té 3 lòbuls, mentre que el esquerre en té 2.

Funcions: 

1. Ventilació pulmonar: entrada i sortida d'aire.
2. Perfusió pulmonar: difusió d'O2 i CO2.
3. Transport.

Histologia
El teixit pulmonar es divideix en estroma o interstici pulmonar i en parènquima pulmonar.
L'estroma pulmonar està compost per conductes aeris i pels sanguinis que reunits per a constituir el pulmó, gràcies a un sistema d'unió de naturalesa conjuntiva que s'anomena estroma, on es trben les cèl·lules, fibres, substància fonamental.


La paret de l'alveol estpa constituïda per un epiteli simple que descansa sobre una làmina basal i que està format per dos tipus de cèl·lules: neumòcits i neumòcits granulars.

REGISTRE

12B007

Tinció: Hematoxilina-Eosina

Data: 25-04-2012

Imatges: 

CERVELL

CERVELL
Fisiologia
El cervell és un òrgan de la part avantsuperior de l'encèfal i el centre supervisor del SNC en tots els vertebrats si molts invertebrats. 

El cervell pot ser extremadament complex; l'humà té aproximadament 100 bilions de neurones, unides cadascuna, a través d'unes 10.000 connexions sinàptiques, que es materialitzen en unes prolongacions protoplàsmiques anomenades axons que transporten trens de senyals en forma de potencials d'acció a zones distants del cervell o de la resta del cos.

Controla i coordina el comportament les funcions mentals (les emocions, la memòria, l'aprenentatge, la cognició, la percepció i atenció), a més d'englobar els aparells sensitius primaris de la vista, oïda, equilibri, gust i olfacte. Controla també la transició entre els estats de son i vigília, fonamental per al funcionament correcte del cervell ja que, per exemple, aprofita l'estat de son per organitzar la informació adquirida durant l'estat de vigilia. 

Lòbuls cerebrals:
Blau: lòbul frontal
Verd: lòbul temporal
Rosa: lòbul occipital
Groc: lòbul parietal

Histologia
El cervell humà consta d'uns cent mil milions de neurones, enllaçada, cadascuna, amb unes 10.000 neurones més. El cervell està format per l'anomenada matèria grisa, formada pel conjunt de cossos neuronals. Majoritàriament, es troba a la capa exterior del cervell, també anomenada escorça cerebral, còrtex o corfa, tot i que també se'n troba formant uns agrupaments anomenats  nuclis, que tenen funcions específiques. D'altra banda, la matèria blanca està formada pels bilions d'axons que són les prolongacions que fan servir les neurones per enviar els seus "missatges". Poden fer metres d'allargada i el seu color característic és conseqüència de les beines d'un material aïllant anomenat mielina, que és produïda pels oligodendròcits, i que recobreix i protegeix els axons. La matèria grisa omple tot l'interior del cervell (exceptuant els nuclis) i sovint forma fascicles formats per conjunts d'axons que es desplacen conjuntament per unir determinades zones del cervell.

REGISTRE

12B005

Tinció: Hematoxilina-Eosina

Data: 14-05-2012

Imatges: 

REGISTRE

Cerebel

12B006

Tinció: Hematoxilina-Eosina

Data: 14-05-2012

Imatges: 

RONYÓ

RONYÓ


Fisiologia

Els renyons o ronyons són dos òrgans present en els animals, que filtren la sang de l'aparell circulatori i permeten l'excreció a través de l'orina de diversos residus metabòlics de l'organisme mitjançant d'un sistema complex que inclou mecanismes de filtració, absorció i excreció.

Tenen forma de fesol, i en l'ésser humà cadascú té, aproximadament, la grandària del seu puny tancat. Ubicats en el retroperitoneu, just sota les costelles, a l'altura de les primeres vèrtebres lumbars,

Cada dia els renyons processen uns 180 litres de  sang.per a produir, aproximadament, 1,5 litres d'orina, una solució líquida composta d'aigua i diverses substàncies en quantitat variable que s'eliminen de l'organisme, procedents del metabolisme corporal. L'orina baixa contínuament cap a la bufeta urinària a través d'uns conductes anomenats urèters. La bufeta emmagatzema l'orina fins al moment que l'expulsa a l'exterior en la micció.

La seva forma equival el puny tancat teu, és de color vermell i el seu pes és de 125 a 155g. La seves funcions principals són:

• Participar a l'homeòstasi del cos:
  • Eliminant productes residuals del metabolisme a través de l'excreció d'orina
  • Regulant el volum del fluids extracel·lulars absorbint o eliminant aigua durant el procés de filtrat
  • Regulant la producció d'orina.
  • Controlant la reabsorció dels electròlits.
• El ronyó també secreta dos hormones importants: la eritropoietina, i la renina
• Participa en la formació de la vitamina D
• Forma glucosa.

En la imagen se representan las diferentes partes anatómicas del riñón: 1: pirámide renal,2: arteria interlobular,3: arteria renal,4: vena renal,5:hilio renal,6: pelvis renal,7: uréter,8: cáliz menor,9: cápsula renal,10: polo renal inferior,11: polo renal superior,12: vena interlobular,13: nefrona,14: cáliz mayor,15: cáliz menor,16: papila renal y 17: columna renal.

Histologia:

Les cèl·lules que formen el ronyó són:

• Glomèrul: estructura composada per un ovillo de capil·lar, originats per l'arteriola aferent, que després de formar diverses lobulets es reuneixen novament per a formar l'arteriola eferent.
• làmina bassal: capa que revesteix el glomèrul, la qual està formada per 3 capes: làmina densa, electrodensa i rares.
• capa visceral: formada per cèl·lules epitelials molt modificades per efectuar el filtrat (podòcits).
• túbul renal: Surten del túbul proximal que discorre un trajecte turtós per la cortical. (Asa de Henle)

REGISTRE                             

12B004

Tinció: hematoxilina-eosina

Data: 11-04-2012

Imatges:

COR

COR
Fisiologia

El cor és un òrgan que serveix per impulsar la sang  pertot el cos. Acostuma a tenir una, dues o quatre cavitats segons la mena d'animal. És un múcusl buit que impulsa la sang a moure's per dins dels vasos sanguinis. És l'element central del mediastí(regió anatòmica compresa entre ambdós pulmons) i està connectat a conductes anomenats venes (per on arriba la sang al cor) i artèries (conductes de sortida). Amb cada batec, envia una onada de sang per mitjà de les artèries.

El cor d'un vertebrat es compon de múscul cardíac, un teixit de múscul estriat involuntari que només es troba en aquest òrgan. El cor humà mitjà, bategant a 72 polsacions per minut, batrà aproximadament 2.500 milions de vegades al llarg de la vida (uns 66 anys). Pesa una mitjana de 250-300 g en les femelles i 300-350 g en els mascles.

L'interior està dividit en dues meitats, la dreta i l'esquerra, separades per un envà, a més consta de dues cambres, una superior o aurícula i una inferior o ventricle. Aquestes dues cambres es comuniquen per les vàlvules auriculoventriculars, que són la vàlvula tricúspide situada entre l'aurícula i el ventricle esquerres i la vàlvula mitral entre l'aurícula i el ventricle drets. A les aurícules arriben les venes caves i les pulmonars. D'altra banda, la sortida de sang dels ventricles està regulada per les vàlvules sigmoides o semilunars, cap a les artèries aorta i pulmonar.

Histologia

3 CAPES:

• Endocardi: capa prima que revesteix la superficie interna de les 4 càmares caríaques, vàlvules i músculs.
• Miocardi: capa mitja del cor formada per múscul cardíac, responsable del bombeig de la sang a tot el co.
• Epicardi: membrana fina i brillant que cobreix la superfície externa del cor.
  Pel que fa a les artèries, cal dir que son les que porten sang als teixits i disposen les seguents capes: adventícia, mitja i interna. Com els vasos, tan sols que aquests últims tenen vàlvules. i pel que fa als capil·lars, cal dir que són els que intercanvien substàncies entre la llum dels capil·lars i els líquid intersticial dels teixits.

REGISTRE

12B003

Tinció: Hematoxilina-Eosina

Data: 11-04-2012

Imatges:

FETGE

FETGE

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu present en els vertebrat, els invertebrats no tenen aquest òrgan sinó d'altres amb funcions hepàtiques o hepaticopancreàtiques.Juga un paper important en el metabolisme, en la síntesi de proteïnes del plasma i en la desintoxicació de l'organisme, emmagatzema glicogen i participa en la descomposició dels glòbuls vermells. Sintetitza bilis. Realitza i regula una varietat molt ampla de reaccions bioquímiques que requereixen teixits molt especialitzats, com són la síntesi i la destrucció de tot tipus de molècules, moltes imprescindibles per a les funcions vitals normals. Aquest òrgan és la glàndula més gran del cos humà i se situa per sota del diafragma, a l'hipocondri dret. És necessari per a la supervivència i avui dia no hi ha manera de substituir la seva absència a llarg termini.

El fetge és un òrgan de teixit tou i de color vermell vinós format per quatre lòbuls de mida i forma diferent. Es troba a part dreta de l'abdomen, per sota del diafragma, a la dreta de l'estòmac i a sobre s'hi troba la vesícula biliar, encarregada d'emmagatzemar la bilis.

Histologia

El fetge està cobert (a excepció d'una zona triangular a la part superior) pel  peritoneu visceral, format per mesoteli, una única capa de cèl·lules superficials, i per teixit extraperitoneal. També està completament envoltat pel teixit conjuntiu lax de la càpsula de Glisson.

Hi ha quatre tipus principals de cèl·lules  que es troben al fetge: els hepatòcits, les cèl lules estrellades hepàtiques, les cèl·lules endotelials sinusoïdals i les cèl·lules de Kupffer.

• Els hepatòcits són les cèl·lules més nombroses del fetge, constitueixen el 80% del seu volum i gairebé un 60% del nombre total de cèl·lules. La seva forma és polièdrica, amb un nombre variable de cares, de sis a dotze, el seu diàmetre varia entre 20 i 30 micromicres.

• Les cèl·lules estrellades hepàtiques (de vegades també conegudes com a cèl·lules d'Ito), d'origen mesenquimal i molt menys nombroses que els hepatòcits, es troben entre les làmines a la base dels hepatòcits, i tenen forma d'estrella o irregular. El seu citoplasma és ric en vesícules de lípids que contenen vitamina A, i la seva funció consisteix a segregar les substàncies principals constituents de la matriu, com el  col·lagen de tipus III o la reticulina.

• Les cèl lules de Kupffer, els macròfags del fetge, deriven dels monòcits i es troben en el lumen  dels sinusoides venosos. La seva forma és variable i irregular, amb nombroses protuberàncies típiques de les cèl·lules macròfages que s'estenen en el lumen de la sinusoide. La seva funció és eliminar per fagocitosi  els residus que pugui haver en el flux de sang que va cap els hepatòcits, però també poden estimular el sistema immunitari a través de la secreció de nombrosos factors i citosines També eliminen els glòbuls vermells de la sang que són vells o danyats, actuant com un complement a la melsa(i que la poden substituïr en cas d'extirpació o esplenectomia).

• Les cèl·lules endotelials sinusoïdals formen l'endoteli dels sinusoides venosos del fetge. Tenen forma aplanada, amb un nucli oval en posició central i citoplasma escàs que conté nombroses vesícules. Entre les cèl·lules hi ha porus oberts força grans, d'un diàmetre d'entre 150 i 175 nm,^[7] de manera que la sang pot entrar en contacte amb les microvellositats dels hepatòcits, jugant un paper important en la microcirculació hepàtica.

En les imatges observades al microscopi s'observen les triades portals.

REGISTRE

12B002

Tinció: PAS

Data: 03-03-2012

Imatges: