Anatomia Patològica i Citologia: FETGE

FETGE

El fetge és un òrgan de l'aparell digestiu present en els vertebrat, els invertebrats no tenen aquest òrgan sinó d'altres amb funcions hepàtiques o hepaticopancreàtiques.Juga un paper important en el metabolisme, en la síntesi de proteïnes del plasma i en la desintoxicació de l'organisme, emmagatzema glicogen i participa en la descomposició dels glòbuls vermells. Sintetitza bilis. Realitza i regula una varietat molt ampla de reaccions bioquímiques que requereixen teixits molt especialitzats, com són la síntesi i la destrucció de tot tipus de molècules, moltes imprescindibles per a les funcions vitals normals. Aquest òrgan és la glàndula més gran del cos humà i se situa per sota del diafragma, a l'hipocondri dret. És necessari per a la supervivència i avui dia no hi ha manera de substituir la seva absència a llarg termini.

El fetge és un òrgan de teixit tou i de color vermell vinós format per quatre lòbuls de mida i forma diferent. Es troba a part dreta de l'abdomen, per sota del diafragma, a la dreta de l'estòmac i a sobre s'hi troba la vesícula biliar, encarregada d'emmagatzemar la bilis.

Histologia

El fetge està cobert (a excepció d'una zona triangular a la part superior) pel peritoneu visceral, format per mesoteli, una única capa de cèl·lules superficials, i per teixit extraperitoneal. També està completament envoltat pel teixit conjuntiu lax de la càpsula de Glisson.

Hi ha quatre tipus principals de cèl·lules que es troben al fetge: els hepatòcits, les cèl lules estrellades hepàtiques, les cèl·lules endotelials sinusoïdals i les cèl·lules de Kupffer.

Els hepatòcits són les cèl·lules més nombroses del fetge, constitueixen el 80% del seu volum i gairebé un 60% del nombre total de cèl·lules. La seva forma és polièdrica, amb un nombre variable de cares, de sis a dotze, el seu diàmetre varia entre 20 i 30 micromicres.

Les cèl·lules estrellades hepàtiques (de vegades també conegudes com a cèl·lules d'Ito), d'origen mesenquimal i molt menys nombroses que els hepatòcits, es troben entre les làmines a la base dels hepatòcits, i tenen forma d'estrella o irregular. El seu citoplasma és ric en vesícules de lípids que contenen vitamina A, i la seva funció consisteix a segregar les substàncies principals constituents de la matriu, com el col·lagen de tipus III o la reticulina.

Les cèl lules de Kupffer, els macròfags del fetge, deriven dels monòcits i es troben en el lumen dels sinusoides venosos. La seva forma és variable i irregular, amb nombroses protuberàncies típiques de les cèl·lules macròfages que s'estenen en el lumen de la sinusoide. La seva funció és eliminar per fagocitosi els residus que pugui haver en el flux de sang que va cap els hepatòcits, però també poden estimular el sistema immunitari a través de la secreció de nombrosos factors i citosines També eliminen els glòbuls vermells de la sang que són vells o danyats, actuant com un complement a la melsa(i que la poden substituïr en cas d'extirpació o esplenectomia).

Les cèl·lules endotelials sinusoïdals formen l'endoteli dels sinusoides venosos del fetge. Tenen forma aplanada, amb un nucli oval en posició central i citoplasma escàs que conté nombroses vesícules. Entre les cèl·lules hi ha porus oberts força grans, d'un diàmetre d'entre 150 i 175 nm,^[7] de manera que la sang pot entrar en contacte amb les microvellositats dels hepatòcits, jugant un paper important en la microcirculació hepàtica.

En les imatges observades al microscopi s'observen les triades portals.